Primera etapa: Palma-Estellencs-Esporles 21 d'abril

La primera etapa d'aquesta interessant I Travessa per La Serra de Tramuntana va començar el dia 21 d'abril, dijous Sant. Quedarem concentrats a les 9 hores a la plaça d'Espanya, a l´entrada de l'estació Intermodal. A aquesta hora ens vàrem trobar tots els participants incloses les dues catalanes que la nit abans havien aterrat a la nostra terra procedents de l´aeroport de Reus. També va venir en Tomas responsable per aquest dia de l'avituallament i suport. Eren les 9.30 hores i agafarem el bus en destinació a Estellencs, lloc on iniciàvem la travessa tots els participants: Alonso, Miquel, Bàrbara, Carlos, Dani, Assun, Missi i Pere.

A les 10.30 hores arribarem a aquest petit poble de La Serra de Tramuntana i sobre les 10:40 hores sortirem de davant l'església en direcció a Esporles, lloc on teníem previst dormir la primera nit. Des del poble hi ha un paisatge preciós amb el mar i les marjades amb cultius de vinya i hortets amb diversitat de plantes i arbres fruiters.

La sortida del poble va començar en pujada i al llarg del camí ens va acompanyar el bon temps encara que hi havia núvols i un paisatge farcit de flors i del cant dels ocells. Les alzines i les estepes ens mostraven les seves flors al llarg del camí i també a algun torrentet trobarem coa de cavall (equiset). Tampoc podien faltar els ullastres, les mates, els pins, els garrovers, la ginesta amb flors grogues, el càrritx i els aubons ( caramutxes) amb els seves flors blanques. El camí de tant en tant ens mostrava la costa i fins i tot ben lluny veiem La Dragonera. De tant en tant ens aturàvem a pegar una mossegada, mirar el mapa i consultar el GPS del nostre amic Carlos. Durant el camí trobarem algunes possessions com la de Can Serralta de datl amb algunes plantes aromàtiques just davant com la lavanda amb unes flors liles precioses. Trobarem també una petita font de s'Obi que rajava un mica d´aigua.

Els camins que anàvem trobant alternaven amb un sol típic dels alzinars i pinars amb moltes d´ombres amb altres amb molta de pedra, aquest l´hi agradaven molt a en Carlos el qual ja tenia prou experiència al haver fet algunes vegades el camí de Santiago. Durant el camí de tant en tant ens arribava algun missatge pel mòbil que ens mantenia connectats a la civilització.

Aproximadament a les 14.30hores ens aturarem per dinar un poquet. Cadascú menjava el que havia preparat per aquest dia i de postre ens intercanvia’m queviures diversos i molt energètics com la xocolata, fruits secs i també aliments deshidratats i sobretot hi havia un producte indispensable per aquesta primera etapa: la Nutella de n'Alonso i en segon lloc el paté, dels quals el nostre amic n'era un aferrissat aficionat.

Durant el camí trobarem altres excursionistes amb algun problema per continuar pel fet de trobar una barrera on s'acabava la finca de Planícia. Nosaltres la trobarem amb un bon forat i passarem per davall sense cap tipus de problema i continuarem al nostre camí cap a Esporles.

A les 16 hores ja estàvem ben aprop d´Esporles i 30 minuts després ja gaudíem d'un refresc a la plaça del poble just devora el Bar Nàutic, on ens deixaven les claus per poder accedir al poliesportiu el qual ens serviria per passar-hi la primera nit. Va ser el moment per reposar el cos i revisar el recorregut que havíem fet mentrestant esperàvem en Tomas pel tema de l'avituallament.

A les 18.30 hores en Tomas ja havia arribat al poliesportiu i vàrem ocupar un petit espai a dintre d'ell i aconseguirem els matalassos per poder dormir. Durant una horeta més o menys ens disposarem a passar per la dutxa i canviar-nos de roba després de caminar tot el dia. Una vegada ben nets i ben vestits anàrem a fer un voltí pel poble i també a sopar un poquet. Després de sopar tinguérem temps de veure la processó del poble i fins i tot alguns de nosaltres va entrar a veure l'església.

Va ser un dia complet i no massa cansat i ben aviat tornarem cap al poliesportiu i traguérem els sacs de dormir i abans de les 23 hores pràcticament tots ja reposàvem i pensàvem que seria bo dormir i preparar-nos per l'etapa del dia següent que seria molt més dura que la primera. En Tomas ens va deixar fins al dia següent que ens tornaria a visitar ben prest i encarregar-se de tornar-se dur les nostres pertinències fins a la nit de la segona etapa a Sóller, de la qual s'encarregaria na Lina. En Dani també ens va deixar ja que el dia següent tenia que treballar. Va ser una nit tranquil•la encara que hi va haver una mica de renou per part d'altres excursionistes que compartien amb nosaltres el mateix espai. Així i tot algú roncava qualque estoneta durant la nit i algun altra somiava… 

Pere Crespí